El Turisme es un fenomen econòmic i social relativament recent a la Península Ibèrica. Va començar ja fa uns quanta anys i entre altres coses bones ens va ajudar a sortir de la dictadura a la que estava sotmesa el país i ens va permetre entrar a Europa. Des d’aleshores, han passat moltes coses. Unes han evolucionat i d’altres s’han estancat. Existeix però un moment que permet diferenciar les dues èpoques principals que separen aquest fenomen. Aquesta separació no respon a un moment temporal concret (malgrat que com a tal està datat) sinó que es una manera de fer turisme des de la planificació, la gestió, el consum i tot el que envolta aquest fenomen.

El Turisme Fordista es el que correspon als anys 60 fins als 80 però que a la realitat, a molts llocs, encara hi son immersos. Es caracteritza per la producció en massa dels bens que segueixen el mateix patró i per una economia d’escala amb una gran concentració industrial. En quant a la oferta ens trobem amb la reducció de costos, la estandardització dels productes, la poca competitivitat entre destinacions i la quantitat enfront la qualitat. La demanda es caracteritza per l’escàs nivell d’especialització, una demanda passiva i poc nivell d’exigència. La intermediació es defineix per el control dels TTOO, les estratègies empresarials independents i els mètodes de promoció i comercialització tradicionals.

El Turisme Postfordista es dona als anys 80 i continua avui en dia. Es caracteritza per la constant innovació i la gran competència que permet incrementar el pes de la demanda. La satisfacció no està directament vinculada a l’ús de bens i serveis sinó a l’anticipació i la imaginació del seu ús. Suposa una reacció dels consumidors contra l’oferta homogènia. Es desenvolupen noves practiques, noves maneres de fer i organitzar, nous escenaris, noves necessitats de la demanda, noves perspectives i nous espais. Consumidors més subtils i sofisticats. Ús del MKT per camuflar el caire industrialitzat i massificat dels productes. Es un turisme més autèntic, heterogeni, més fragmentat i menys estandarditzat.

Aquestes explicacions són molt resumides però introductòries i fàcilment comprensibles. Una de les característiques principals del turisme Postfordista es la introducció de la sostenibilitat o desenvolupament sostenible que integra tres vessants que son la medi ambiental, la econòmica i la social.

A modus generalitzat es parla del turisme fordista com el de l’ època franquista i el postfordista com el de la globalització (es va començar a moure als anys 80 encara que per molta gent és un fet recent). Es per això que ens hem de situar i fixar-nos en cada destinació i en cada producte turístic per saber a quin període classificatori estan a dia d’avui i reflexionar sobre el fet de per què es continuen donant suport a models obsolets que no contemplen criteris de sostenibilitat social en temps de globalització i de societat del coneixement.

Sense entrar en detalls, deixo la reflexió per què es profunditzi sobre si es necessari mantenir antigues estructures que pertanyen a la època industrial quan ja estem a la societat del coneixement que es caracteritza per altres dinàmiques que cerquen la sostenibilitat social que vol dir el benestar social general mitjançant un turisme ben planificat, ben gestionat, ben finançat i ben invertit amb un alt component de retorn social.

No es només una reflexió sinó una tendència de rigorosa actualitat als sectors intel·lectuals atès el moment històric que ens ha tocat viure.

Amb el ràpid progrés de la innovació tecnològica, els productes electrònics s’estan tornant obsolets per a molts consumidors. Milers de tones de residus electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, televisors…) es transporten a l’Àfrica i Àsia cada any. Són e-deixalles. Part d’aquestes escombraries van al Pakistan. Encara que pugui semblar-nos increïble, milers de persones viuen de les escombraries electròniques. Al districte de Lyari, a Karachi, cents de treballadors, nens inclosos i adolescents, es guanyen la vida desmantellant la ferralla electrònica i extraient d’ella components valuosos, entre ells el coure per a la seva posterior venda. Per veure com treballen amb les escombraries electrònica, podeu veure el reportatge de Robert Knoth en EL COST HUMÀ DE LES ESCOMBRARIES ELECTRÒNIQUES

És molt important que els fabricants de productes electrònics cooperin per solucionar el problema dels residus tòxics. S’aconsegueix mitjançant el reciclatge. Per a que necessitem tanta innovació, tants certificats de qualitat, tants estudis sobre el cable si al final, el procés de consum no està regulat amb el reciclatge i el solucionem enviant les escombraries al Tercer Món? És aquest el preu de la gestió de costos? El cost humà?

He adjuntat la guia Greener Electronics perquè com a consumidors, pugueu tenir accés a la informació de les empreses de material electrònic que utilitzen més materials tòxics i les que són més Green. La reflexió passa per buscar una triple solució per als materials tòxics i el seu reciclatge, un consum més responsable i intel·ligent i una legislació més orientada a la sostenibilitat. En aquest link podreu accedir a informació sobre la problemàtica de les e-deixalles.

M’agradaria reflexionar en referència a una frase que vaig llegir a Nacions i Nacionalismes d’Ernest Gellner.

“El futur passa per la gran mobilitat, la gran empleabilitat i l’evolució del llenguatge on el treballador es converteix en turista lingüístic”.

Ernest Gellner va ser un dels pensadors més influents de les Ciències Socials. Professor de Lògica i Mètode Científic a la London School of Economics and Politic Science i Catedràtic de Filosofia especialitzat en Sociologia. El seu pensament està influït per Malinowski i l’estructuralisme-funcionalisme britànic i es situa a les teories de la modernitat. Va ser un intel·lectual peculiar que anava en contra de les modes del moment i que no compartia les teories del seu temps. Aquest va ser el motiu que va despertar el meu interès.

Però tornant a la frase, la reflexió passa per determinar si en aquell futur que està, per a uns, en els inicis i per a altres, a meitat del present, els treballadors som o no som turistes lingüístics.

Segons la meva opinió, aquesta frase l’hauríem de segmentar endinsant-nos en les diferents classificacions de treballadors, zones geogràfiques i períodes laborals. Tipologies, llocs i moments. La globalització no està majoritàriament assentada en temes de mobilitat i empleabilitat encara que pugui semblar el contrari. És només una evolució del procés que està en els seus inicis i que ve determinat per diversos factors. Malgrat això, és una realitat per a una part de la població que va en augment tot i les tecnologies que faciliten la vídeo conferència. Persones que per les seves obligacions laborals han de desplaçar-se a altres punts del planeta, pernoctar i comunicar-se en idiomes que no són els propis.

Aquest “turista lingüístic” el situem en la Turismelogia que és una ciència que estudia el Turisme en la seva totalitat des de les Ciències Socials i es relaciona amb les Ciències Econòmiques. La Turismelogia és l’estudi del fenomen turístic quan fet social, en el sentit donat a aquesta expressió per Durkheim. El Turismolec o Turistograf és la persona investigadora que estudia el turisme des del punt de vista científic. El Turisme és un fenomen únic i cap dels seus components no pot situar-se aïlladament. En aquest cas concret, el nostre turista, es relaciona estretament amb la Lingüística, els temes empresarials i laborals.

On comença el treballador i on acaba el turista? En quin punt es troba un amb l’altre? Estan integrats? Són híbrids? És una evolució del treballador o del turista?

Gellner afirma que el treballador es converteix en turista lingüístic. Mobilitat, empleabilitat i llenguatge determinen el turista lingüístic. Un turista que viatja per motius de feina però que consumeix lleure. On situem l’evolució del llenguatge? És un component de la tipologia, una característica o és la base que sustenta la definició? A quants països treballarà i quants idiomes haurà de dominar? El treballador es mou amb destresa als diferents escenaris que visita fent ús d’una arma estratègica: els idiomes.

Un tema apassionant que deixa a l’aire moltes incògnites però que fonamenta la reflexió de l‘evolució del turisme en el sentit que la indústria turística posa facilitats mitjançant els serveis que ofereix als seus clients perquè no hagin de pensar, aprendre idiomes ni tan sols informar-se sobre les cultures dels països que visiten. Contràriament, el turista que viatja per motius de feina o el treballador que fa turisme, necessita tenir informació sobre el país, la seva cultura, el seu idioma i les seves empreses. És un turista diferent, un turista lingüístic, que no té res a veure amb el turista que viatja per aprendre idiomes a través dels serveis d’una agència de viatges.

Foto: Jin Mao Tower a Shanghai

Una de les línies de recerca del meu màster en Societat de la Informació i el Coneixement es centra en temes polítics. Els meus estudis de cibersocietat no podien estar al marge dels moviments socials i del descontentament generalitzat de la ciutadania. Mentre els partits polítics pertanyen a models del segle XIX que no responen a les necessitats socials actuals, la ciutadania, gràcies a les eines de comunicació que ens proporcionen les TIC, detecta necessitats comunes, s’uneix, crea grups, webs, blocs, canals a Youtube….estan imparables…

Política 2.0 és l’adhesió lliure a causes. Ja no ets de res ni de ningú. No et poden etiquetar perquè estas en constant evolució. Pots pensar com vulguis i en la línia que vulguis. Les ideologies i models del segle XX evolucionen en un món global més lliure i menys encorsetat on preval l’individu cooperant amb el grup sense perdre la seva autonomia i independència ideològica. On resideix la unió i el punt de trobada? En el descontentament i en l’activisme. Tants problemes per solucionar, tantes promeses incomplertes i tanta gent amb ganes d’avançar es troben a Facebook i altres punts d’Internet.

Fa un parell de dies, vaig rebre un mail de Ricard Espelt, convidant-me a unir-me al seu bloc The Plate is Hot. Hem estat comentant aquesta ciberacció que seguirem amb molt interès.

Iniciatives com aquesta i altres que es donen, per exemple a Catalunya, responen a moviments ciutadans que s’estableixen com a grups de pressió. Aquest estudiant de Telecos valencià pretén una revolució democràtica pacífica del sistema polític espanyol des de la Xarxa. No és un partit antisistema. Defensen la plurarquía.

El Partit de Internet és una iniciativa popular que pretén canviar la forma en la qual es fa política a Espanya. La idea és que cada ciutadà sigui propietari del seu vot. No és gens nou que la població està descontent amb els seus polítics, siguin del partit que siguin. Quan t’afilies a un partit ja no lluites per uns ideals econòmics i socials sinó que no et queda més remei que adaptar-te a les necessitats de la cúpula i els que són dins saben que el motiu que els va induir a adherir-se al partit, té molt poc que veure amb la realitat. Aquesta nova opció, presenta la possibilitat de delegar. Les bases són un punt de partida, modificant-se el text quan sigui necessari. Sens dubte, el partit és a Facebook. Aquí podeu visitar les seves bases. No existeix ideologia ni programa electoral. Apareix la figura de l’Interpartit que és una persona o agrupació que opini públicament sobre els temes que es discuteixen en el Congrés dels Diputats. Es vota per programari lliure.

Serà interessant observar la seva evolució. No m’ho penso perdre. Benvingudes totes les ciberinnovacions. M’encanta l’esperit lliure i políticament incorrecte de la cibersocietat!

Aquest matí he pensat que la millor manera de començar l’any era escrivint un post sobre l’asertivitat. Mentres, en un postbreak, he vist que Alf Castellano ens regalava aquest formidable vídeo que aprofito per compartir atès que em sembla molt assertiu per a un dia com avui. Aquesta cançó és una acció de Playing for Change, moviment multimèdia creat per inspirar, connectar i portar pau a tot el món a través de la música. Us convido a visitar la web perquè us pugueu unir i donar suport a aquesta iniciativa.

Desitjo que 2009 ompli de sentit comú als governants i polítics d’aquest món on els drets de moltes persones, cultures, pobles, races i gèneres, estan a nivells més de l’Edat Mitja que de l’era tecnològica.

El meu desig del 2009 és molta asertividad entre les persones. Una comunicació assertiva ens ajudarà a entendre’ns millor i sobreviure a una crisi que no és només econòmica sinó de valors, respecte i tolerància cap a les persones i les societats.

L’asertividad és una part de les habilitats socials que reuneix les conductes i pensaments que ens permeten defensar els drets de cada un sense agredir ni ser agredit.

L’asertividad parteix de la idea de què tot ser humà té certs drets:

1. Dret a ser tractat amb respecte i dignitat.

2. En ocasions, dret a ser el primer.

3. Dret a equivocar-se i a fer-se responsable dels seus propis errors.

4. Dret a tenir els seus propis valors, opinions i creences.

5. Dret a tenir les seves pròpies necessitats i que aquestes siguin tan importants com les dels altres.

6. Dret a experimentar i a expressar els propis sentiments i emocions, fent-nos responsables d’ells.

7. Dret a canviar d’opinió, idea o línia d’acció.

8. Dret a protestar quan es tracta d’una manera injusta.

9. Dret a canviar el que no ens és satisfactori.

10. Dret a detenir-se i pensar abans d’actuar.

11. Dret a demanar el que es vol.

12. Dret a ser independent.

13. Dret a superar-se, fins i tot superant els altres.

14. Dret que se li reconegui una feina ben feta.

15. Dret a decidir què fer amb el propi cos, temps i propietats.

16. Dret a fer menys del qual humanament s’és capaç de fer.

17. Dret a ignorar els consells dels altres.

18. Dret a rebutjar peticions sense sentir-se culpable o egoista.

19. Dret a estar sol encara que altres persones desitgin la nostra companyia.

20. Dret a no justificar-se davant dels altres.

21. Dret a decidir si un vol o no responsabilitzar-se dels problemes de d’altres.

22. Dret a no anticipar-se a les necessitats i desigs dels altres.

23. Dret a no estar pendent de la bona voluntat dels altres.

24. Dret a elegir entre respondre o no fer-ho.

25. Dret a sentir i expressar el dolor.

26. Dret a parlar sobre un problema amb la persona implicada i, en els casos límit en els quals els drets de cada un no són del tot clars, arribar a un compromís viable.

27. Dret a no comportar-se de forma assertiva o socialment hàbil.

28. Dret a vulnerar, de forma ocasional, alguns dels drets personals.

29. Dret a fer qualsevol cosa mentre no es violin els drets de cap altra persona.

30. Dret a tenir drets.

31. Dret a renunciar o a fer ús d’aquests drets.

Gràcies Alfons per compartir aquest video assertiu.

Desitjo a tots els lectors d’aquest bloc un feliç 2009 ple de salut, feina i amor. Que l’asertivitat ens guii en les nostres relacions.

A la UOC ja tenim web semàntica. Des del meu bloc us convido a visitar-la i navegar. La web semàntica permet interactuar amb la informació i navegar de manera semàntica pels continguts en línia relacionats amb la Universitat. És el Coneixement en Xarxa.

Els internautes poden accedir als recursos en matèria de docència, investigació i difusió del coneixement d’una manera més intuïtiva ja que l’usuari utilitza patrons semàntics que es basen en les relacions de significat entre els continguts, apropant-se al concepte de web 3.0. Necessiteu l’Explorer perquè el Mozilla pot donar problemes. Accedir per Carregar Informació.

Navegació: La pàgina es divideix en tres parts. A la columna esquerra teniu la llista d’etiquetes. En el centre trobareu el quadre de recursos. A la dreta, la representació gràfica dels recursos i les etiquetes, al costat de la interrelació entre els quals comparteixen una relació semàntica. Per començar, només és necessari seleccionar una etiqueta i començar a navegar per la part gràfica o per la columna central, la dels recursos, triant el que més ens interessi.

Aquest post es per felicitar el Nadal @ls fid@ls lect@rs i seguid@rs del meu bloc de Turisme, Innovació, TIC, SIC, Ecologia i Humanitats.

Aprofito igualment per enviar una abraçada virtual als fans del meu bloc al Facebook i a totes les meves ciberamistats i blocaires del ciberespai.

Us adjunto una foto del precios arbre de llum de Nadal del meu estimat poble, Lloret de Mar

Bon Nadal

Anna Soliguer Guix

Un dels múltiples beneficis de les TIC és la proximitat entre emissors i receptors. Youtube ens permet que els nostres missatges puguin arribar a diferents usuaris, de manera ràpida i barata.

Veient aquest vídeo, em ve la idea de que es podria aplicar a destinacions i empreses turístiques. En el cas dels hotels, el director podria connectar directament amb els clients actuals i potencials, gestionant dubtes amb la transparència i el tracte directe. A nivell de destinacions turístiques, el veig encara millor.

Els responsables de planificació, responent als turistes. Les personalitats podrien fer també promoció de la cultura.

Tinc la impressió que la nova promoció i comercialització de productes turístics, anirà en aquesta línia.

Innovant davant la crisi. Mínima inversió i màxima rendibilitat. Em sembla genial l’acostament entre les parts a traves del tracte directe i transparent. Li veig moltes possibilitats al camí en que els consumidors i les empreses estiguem més connectats.

Aquí podeu seguir el canal de Rania de Jordània, que sap bastant de promoció i comercialització, sempre a la recerca del diàleg.

En un món global, les millors innovacions venen de lo local. Glocal és un concepte que obté la seva força de donar suport a lo autòcton per expandir-ho arreu de tot el planeta. Un bon exemple el trobem a aquest vídeo que he trobat a un bloc que recomano a tothom per l’enfocament intel·ligent i la seva obertura mental al moment de tractar un problema que els mitjans de comunicació acostumen a manipular.

The Economist

Així començava la conferència de Francisco Ros, Secretari d’Estat de Telecomunicacions i Societat del Coneixement, a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC a Barcelona, organitzada pel Cercle per al Coneixement, dins del programa d’esmorzars-col·loqui, Barcelona Breakfast.

Resum:

– Francisco Ros ens ha explicat algunes deficiències que presenten els indicadors de les TIC….que no citaré perquè hem quedat que cap de nosaltres no faria de periodista, malgrat ser blocaires….

– Des de Red.es han creat un Observatori que mesura estudis espanyols i internacionals. No donen opinions, donen informació. Es tracta d’ONTSI

– Pla Avanza. És de rigorós interès per a les empreses. Les últimes dades assenyalen que les empreses que han incorporat les TIC, han augmentat la seva rendibilitat.

– NEW : Programa de suport a empreses: Cap Empresa sense WEB.

– Factura electrònica. Malgrat que són molt poques (6%), un 20% d’empreses està interessat i disposat a aplicar-la.

– Esquerda digital: ja no és geogràfica sinó cultural. Afecta persones majors de 55 anys.

– Hosteleria: és el sector amb més esquerda digital. L’ús de les TIC es limita als gestors i caps de departament. Això ha de canviar perquè els empleats usen les TIC a les seves cases i s’està desaprofitant coneixement i aptituds.

– Espanya marca tendències en: – Educació: formació contínua. – Sanitat: recepta electrònica i historial clínic. – Administració electrònica.

– Conclusions: La intervenció dels membres del col·loqui ha estat genial i de seguida li han convidat a un altre Breakfast ja que ens hem quedat tots amb ganes de preguntar més, de buscar nous reptes, alternatives, innovar….

– Buscar nous indicadors per als nous reptes ja que els existents formen part del procés d’introducció de les TIC i aquesta etapa, ja l’hem superat.

– Necessitat de nous indicadors actualitzats que reflecteixin la innovació.

– Millorar la productivitat pública i privada…..

Ha estat un col·loqui molt interessant. El nivell dels participants era molt alt. Ja estic matriculada en el Màster Oficial en Societat de la Informació i el Coneixement i aquesta ha estat, la primera lliçó magistral.